El cas de SAP


Al 2012, Specialisterne va iniciar un projecte pilot per SAP. I al maig del 2013, Specialisterne va firmar un acord global amb SAP per proporcionar oportunitats d’ocupació a persones amb autisme en llocs de proves de software, assegurança de la qualitat i programació, amb l’objectiu final de que l’1% dels empleats de SAP tinguessin aquest perfil en els propers anys. Llegeixi la nota de premsa o visualitzi el vídeo sobre el programa Autism at Work de SAP per a contractar centenars de persones amb TEA per al 2020.

També pot veure aquest vídeo sobre l’esdeveniment de SAP celebrat al març del 2016 per celebrar que ja hi ha més de 100 persones amb TEA contractades per SAP a tot el món —més detalls en aquesta notícia— i llegir sobre l’acord de Specialisterne amb SAP i HPE per millorar la inclusió laboral de les persones amb TEA.

El programa Autism at Work s’implementa actualment a Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, República Txeca, Alemanya, India, Irlanda i els Estats Units.

En castellà, pots trobar alguns detalls més en aquest article. També pots llegir l’entrevista al responsable dels SAP Labs de l’Índia que va aparèixer a l’edició del 23 d’octubre de 2012 de la Forbes India Magazine.

Entrevista a VR Ferose, Managing Director de SAP Labs India.

Com triomfen les persones amb autisme als SAP Labs.

Quan en VR Ferose va contractar tres persones amb TEA (Trastorn de l’Espectre de l’Autisme), va tenir una gran sorpresa.

El problema: Les persones amb discapacitats com l’autisme normalment depenen dels altres al llarg de la seva vida. Tenen dificultats de comunicació i de socialització, i les empreses generalment no les contracten.

La solució: Va ser inspirada per un emprenedor danès, que va veure que aquestes persones posseeixen una memòria prodigiosa i que poden repetir una tasca una vegada i una altra —habilitats que poden ser usades en les complexes proves de producte—. “El millor d’ells és tan bo com tres enginyers”, afirma Ferose.

Fa dos anys, vaig conèixer en Thorkil Sonne, un empresari danès, avalat per Ashoka i excepcional individu. El vaig convidar a visitar els SAP Labs per parlar. La seva història va ser molt commovedora.

Ell era directiu d’una empresa de TI. El seu fill va ser diagnosticat d’autisme i, durant anys, va lluitar contra un pensament que desvetlla per la nit als pares de nens especials: Què li passarà quan jo ja no hi sigui? Per a molts nens amb discapacitats físiques, les coses milloren amb el temps. Si perden una extremitat, poden aconseguir una pròtesi o adaptar-s‘hi, trobar una feina i portar una vida independent. Però els nens amb discapacitat intel·lectual, sempre depenen d’algú. Obtenir un treball és l’objectiu final. Però les persones amb TEA ho tenen difícil. Tenen dos reptes: No tenen gaire orientació social i no poden comunicar-se bé. Si vas a una entrevista i els dius que no pots comunicar-te o treballar en equip, no aconseguiràs la feina encara que siguis la persona més llesta del món. En qualsevol entrevista, l’objectiu és descartar gent; no seleccionar-la. No hauríem de fer-ho, però és el que fem. A causa de la seva situació personal, en Thorkil es preguntava: El meu fill trobarà mai una feina?

 

El seu fill va ser diagnosticat d’autisme als tres anys d’edat, però quan va complir els set, en Thorkil va fer un descobriment important. Havia d’enfocar-se en què podia fer, i no en què no podia fer. Les persones amb TEA tenen habilitats sorprenents —no tots, però molts d’ells, sí—. Alguns tenen una oïda extraordinària per a la música; d’altres tenen una memòria prodigiosa. Com que veuen el món en imatges, la seva memòria és fotogràfica. I molts d’ells tenen una habilitat especial per repetir tasques indefinidament.  En Thorkil es va preguntar a si mateix: Com puc usar aquestes habilitats en el món de la tecnologia? Com que venia d’aquest sector, va tenir una idea genial. Va pensar: “Podrien dedicar-se a fer proves de software, ja que aquest tipus de proves implica tasques repetitives? Podrien dedicar-se a desenvolupar software específic per al qual es necessita molta memòria?” Va provar les seves habilitats, els va posar a desenvolupar software per a videojocs i a provar software, i va funcionar.

Actualment, dirigeix una empresa anomenada Specialisterne, on el 80% dels seus empleats són persones amb TEA. Quan en Thorkil vingué als SAP Labs, el seu objectiu era crear un milió de llocs de treball per a persones amb TEA. Em va dir: “Ferose, si he de crear un milió de llocs de treball, també haurà de ser a l’Índia. Només l’Índia té una envergadura així, i molts nens especials”. Personalment, crec que va ser una idea genial; però donar el primer pas és sempre un repte. És molt difícil convèncer la gent. La integració és complicada. La pendent és pronunciada. Vam contractar quatre persones amb TEA i tres d’elles estan amb nosaltres ara. Puc afirmar que el millor d’ells és tan bo com tres enginyers.

Com podem seguir a partir d’aquí? Cal tenir en compte tres coses per fer-ho. La primera és difusió. Portem retard respecte als països occidentals a detectar el problema. L’Índia diu que un de cada 150 nens nascuts té autisme; EUA diu que un de cada 70. En segon lloc, com podem ensenyar-los? Tenim milions de nens amb diverses discapacitats; però les escoles especials no els poden absorbir, perquè es necessita una ensenyança individualitzada. Si tenim 100 estudiants amb TEA, necessitaríem 100 professors especials. Això no és assequible. Personalment veig la tecnologia com l’única sortida. No ho podrà resoldre, però segur que ajudarà. I la tercera té a veure amb la inclusió. Fer que les empreses contractin persones especials, no només com a iniciativa de responsabilitat social corporativa, sinó amb el sentit de negoci que això pot tenir. Només llavors serà una mica sostenible. Avui, si li puc explicar que un treballador amb TEA és tan bo com tres enginyers, és perquè té sentit de negoci.

A SAP hem fet diferents coses en aquesta direcció. Vam posar en marxa un laboratori d’iPad com a part del Projecte Prayas. Quan l’Steve Jobs va llançar l’iPad 2, va dedicar gairebé 10 minuts a parlar de com els iPad poden ser usats per a ensenyar a nens amb autisme. Vam donar alguns iPad, però una vegada que ens hi vam aventurar ens vam adonar que hi havia molt més per fer. Com crear un currículum? Quin tipus d’aplicacions necessiten que puguin ajudar-los a la feina? Moltes de les aplicacions que havíem tingut eren molt americanes; havien estat creades per a nens americans. Així que vàrem començar a crear les nostres pròpies aplicacions per a nens de l’Índia. Crec que és un gran repte aconseguir que siguin utilitzables. Per fer això, no obstant, cal ampliar els horitzons del propi pensament. La majoria d’ells no ha estudiat més enllà de l’estàndard dels 12 anys. I el camí per poder contractar-los, és un altre completament diferent.

A principis de l’últim any, alguns dels nostres empleats van començar a treballar amb la Autism Society of India per elegir candidats amb TEA amb la finalitat de preparar-los per ser contractats. Era un terreny desconegut. Vam presentar tres o quatre candidats que es trobaven en un rang mitjà-alt de TEA. També vam considerar la seva competència en l’ús d’ordinadors i la seva habilitat per treballar en un entorn d’oficina amb un gran nombre de persones. Ja que mai havíem fet això abans, no podíem recórrer a un procés definit i per això ho vam intentar directament en un entorn real. Els vam posar a fer complexes proves de producte. Ens podem preguntar: Comprenen SAP? Però no importa. El que importa és que tenen una memòria fotogràfica. Els expliquem prop de 50 passos per fer les proves: Com configurar un sistema, quins 20 paràmetres comprovar, com és el flux de dades, i com ha de ser el resultat. Un enginyer normalment ha d’escriure el procés, ha de mirar-lo molt sovint i, si perd un pas, es perd tota la feina. Però les persones amb TEA poden fer-ho fàcilment en centenars de casos d’aquest tipus. En Thorkil els va provar enfront de enginyers comuns i va trobar que els enginyers feien la feina correctament en el 80% de les ocasions, mentre que les persones amb TEA ho feien correctament cada vegada.

El que és curiós, és que apareixen intangibles insospitats. Si pregunta a directors generals d’empresa, es queixen dels empleats amb mala actitud, del descens de productivitat i de coses per l’estil. No hi ha aquest problema amb les persones amb TEA. Són molt bons en el seu treball. Els costa començar, però si es queden cert temps, ofereixen un valor afegit exponencial. Cal troba’ls-hi el lloc apropiat. En el nostre centre de proves, vinculem a cadascun d’ells amb un mentor. Estan per ells i es fan càrrec de les seves necessitats. Tot i les pressions del treball, passen un temps considerable parlant amb els seus candidats i tractant-los com a amics íntims. Fa més de sis mesos que els nostres candidats estan treballant amb nosaltres. Generalment, les persones amb TEA no tenen bones habilitats d’interacció social i per això és un repte per l’equip connectar amb ells. Això s’estén més enllà de les hores de treball i avarca la participació en les sortides del grup i festes d’aniversari. Vam haver d’enfrontar-nos a alguns reptes. Ho continuem fent. Però l’aprenentatge més important ha estat poder aprofitar les seves fortaleses.

En Thorkil un cop em va dir que “si estigués treballant en una fàbrica, hauria trobat una necessitat per a aquests empleats allà”. Tots els sectors se’n poden beneficiar. La clau és pensar en trobar les qualitats de cadascú, en comptes dels seus defectes. Per exemple, a SAP India contractem a més de 6.000 persones. Per tant, tenim necessitats enormes d’energia. I tenim una central elèctrica al campus. És complexa i subterrània. El gerent de les instal·lacions va venir una vegada a mi i em va dir que tenia un gran problema: A ningú li agradava treballar allà perquè era massa sorollós. Però algú havia de ser-hi, fent lectures i commutant els interruptors. Ningú havia aguantat allí més de tres mesos. Vaig parlar del problema amb un amic, l’Ashok Giri, que dirigeix Vindhya, una empresa de BPO que dóna feina a gent amb discapacitat. I em va dir: “Tinc una solució per tu. T’enviaré un dels meus empleats amb discapacitat auditiva”. Honestament, mai no hauria imaginat que això fos possible. El vam contractar, i des d’aleshores allà no hi ha hagut problemes. Té això sentit de negoci? Totalment: En comptes de perdre un empleat cada tres mesos, tinc algú que es quedarà un temps. De cop i volta, te n’adones que la seva debilitat és la nostra fortalesa. Si mires les dades, és sorprenent.

L’Organització Mundial de la Salut indica que el 15% de la població mundial té discapacitat en algun aspecte o en un altre. Jo crec que és el 100%. Tots estem diferentment capacitats, perquè som bons en una cosa i en canvi no ho som en una altra. Hem d’esbrinar en què és bona una persona, i fer-ne el millor ús d’ella. Això pot donar molt de valor afegit a un negoci. Aquesta és la gran lliçó.

(Com li va ser explicat a en NS Ramnath)

 

 

 

Connecta amb nosaltres

Difondre el valor de Specialisterne i el nostre objectiu d'ajudar a crear un milió de llocs de treball per a persones amb autisme i diagnòstics similars és la nostra màxima prioritat. Segueix-nos a Facebook, LinkedIn i Twitter.

Proper curs: octubre 2018

La propera edició del programa de formació per a persones amb TEA començarà el mes de gener a Barcelona. Més detalls sobre la formació

Copyright 2012-2017 - Specialisterne, S.L. | Sant Cugat del Vallès (Barcelona) +34 93 554 30 10 | Madrid +34 91 827 10 80 | contacto.es@specialisterne.com